Amb aquest petit documental fotogràfic, mostro la meva experiència als ’50 dies’ que va durar el confinament domiciliari per la covid-19. Tot va ser diferent. A casa, als carrers, el canvi de comportament personal i uns nous herois. La pandèmia ens ha deixat records, sentiments i conceptes nous que quedaran gravats per sempre més.
Espero que t’agradi el meu treball. Seu i respira.
Agrairé els teus comentaris.
Con este pequeño documental fotográfico, muestro mi experiencia durante los ’50 días’ que duró el confinamiento domiciliario por la covid-19. Todo fué diferente. En casa, en las calles, el cambio de comportamiento personal y unos nuevos héroes. La pandemia nos ha dejado recuerdos, sentimientos y conceptos nuevos que quedarán grabados para siempre.
Espero que te guste mi trabajo. Siéntate y respira.
Te agradeceré tus comentarios.
Des de el meu balcó, oloro el mar i no puc anar a tocar-lo.
Estic obligat a restar a casa
i no puc caminar els pocs metres que em separen del mar.
Passa un cotxe.
Un altaveu llença avisos al carrer.
Tot és estrany.
A casa juguem, ballem, fem pastissos.
Em vesteixo cada dia amb la roba de carrer,
però no puc sortir de casa.
Intento enganyar el meu cervell,
però ell és molt llest.
Plou i els vidres del balcó
regalimen gotes d’incertesa.
Fa sol i la seva llum s’escampa per la casa
i em fa somiar amb els llocs freqüentats fins no fa gaire.
Per la finestra miro el nuvol blanc
i penso,
segur que hi tornaré.
