En els paisatges més propers a la ciutat on visc, sempre he vist integrada la construcció de pedra seca. A les passejades pel bosc sovint penso en la gent que ja fa molts anys conreà aquella terra. Amb la necessitat de l’aprofitament del sòl aixecaren amb les seves mans marges i cabanes de pedra seca. No sé el perquè, però m’atrauen les seves pedres. Em fan sentir la terra dins meu. Amb aquestes fotografies vull fer el meu homenatge a la gent que va construir el paisatge que tant em fa sentir.

En los paisajes más próximos a la ciudad donde vivo, siempre he visto integrada la construcción de piedra seca. En los paseos por el bosque a menudo pienso en la gente que ya hace muchos años cultivó aquella tierra. Con la necesidad del aprovechamiento del suelo levantaron con sus manos, muros y cabañas de piedra seca. No sé el porqué, pero me atraen sus piedras. Me hacen sentir la tierra dentro de mí. Con estas fotografías quiero hacer mi homenaje a la gente que construyó el paisaje que tanto me hace sentir.

Paraules damunt el mur de pedra seca,

grills en el torrent: xerriquen.

Branca,

arrel,

silenci.

Aleteig

de paraules allí on habitava l’aram

de la llum.

Antoni Clapés